 |
|
||||||
|
Sponsor: Antiquari Xarrié |
<Rellotge Astronòmic de la RACAB |
|||||
|
||||||
|
|
[+] Clic per ampliar les imatges |
|
|
|
EL RELLOTGE ASTRONÒMIC DE LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS DE BARCELONA (1859 1869) |
||
|
On es troba: Reial Acadèmia de Ciències i Arts
de Barcelona Rambles, 115 (Barcelona) Registre número Data d'ingrès Datació Mides: 3 m x 2 m |
||
|
|
L’any 1859, Albert Billeter començà el segon dels seus grans rellotges astronòmics. L’èxit que havia tingut el primer rellotge astronòmic destinat al Palau del Congrés va ser tan gran que poc temps després, i potser per una qüestió de rivalitat amb el Congrés, la Cambra Alta encarregà a Billeter la construcció d’un altre rellotge de característiques similars al primer però de majors dimensions, destinat al Palau del Senat. |
|
|
|
La màquina del rellotge està situada dins d’un luxós moble rematat amb l’escut Isabelí i protegida per un vidre d’uns 2 x 2 metres, a través del qual són visibles tots els mecanismes, estèticament disposats, amb una munió d’esferes indicadores. Entremig de les diverses esferes indicadores, una placa amb aquesta inscripció: Inventado y construido por Alberto Bílleter en Gracia de Barcelona 1869. | |
|
|
A través dels vidres del moble havien de ser visibles tots els
mecanismes; és el que en llenguatge tècnic s’anomena un
rellotge esquelètic. A l’esquerra hi ha l’esfera de l’hora local que funciona amb el seu propi pèndol. Simètricament, al costat oposat hi ha una esfera similar que indica les dades solars (l’equació del temps i les hores de sortida i posta del sol diàries) amb un segon pèndol que controla el moviment de tots els indicadors astronòmics. |
|
|
|
Entre les dues esferes esmentades hi ha un gran disc gravat amb els signes del Zodíac que emmarca el sistema Sol-Terra-Lluna, on es poden veure en tot moment, les posicions relatives dels tres astres entre ells i respecte del cercle zodiacal. També reprodueix la fase de la lluna i la inclinació de l’eix de la terra respecte del Sol que és la causa de les quatre estacions de l’any. | |
|
|
A sota d’aquest sistema hi ha quatre petites esferes que constitueixen un calendari perpetu i on es pot llegir el dia del mes, el dia de la setmana, el mes i l’any en curs. El sistema mecànic té en compte el salt automàtic dels dies necessaris en els mesos de menys de 31 dies, fins i tot del febrer dels anys de traspàs. | |
|
|
Una mica més avall, i dintre d’un altre cercle zodiacal, hi ha el sistema planetari on es pot veure la posició relativa dels planetes i asteroides: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Vesta, Ceres, Juno, Pal·las, Júpiter, Saturn i Urà. La roda que impulsa l’indicador d’aquest darrer planeta és el mòbil més lent del rellotge, ja que només dóna una volta cada 84 anys. Billeter no hi va incloure el planeta Neptú que feia pocs anys que havia estat predit i descobert, ni, naturalment, Plutó que no ho seria fins l’any 1930. | |
|
|
Per últim, al voltant del planetari hi ha 24 esferes que senyalen l’hora de 24 meridians d’arreu del món: “Antípodas, Londres, Constantinopla, Berlín, Lisboa, Cairo, Pekín, Montevideo, Mexico, Habana, Ceuta, S. C. de Tenerife, S. J. de Puerto Rico, Manila, Fernando Poo, Rio de Janeiro, Nueva York, Calcutta, Ispahan, Viena, Berna, S. Petersburgo, Roma, París”. | |
|
|
Billeter va trigar 10 anys en acabar aquest segon rellotge
astronòmic, durant els que el Senat es va desentendre del seu
encàrrec. No sabem si l’excés de temps invertit en seria el
motiu o si, per el contrari, en virtut de les turbulències
polítiques del moment, Albert Billeter va entendre que era
inútil de donar-se pressa en acabar-lo; la qüestió és que un cop
enllestit no li va sortir cap comprador. L’any 1877, el meravellós rellotge fou exposat a la “Universitat de Barcelona”, on seria admirat pel rei Alfonso XII, en el marc de l’exposició titulada “Manifestación de la Industria Catalana”. |
|
|
|
Valorat en 10.000 duros, va estar a la venda infructuosament
durant els anys següents, fins que va passar a mans de la
família Moragas, ebenistes propietaris del valuós moble que
conté el rellotge, i que també havien estat els autors del moble
del rellotge del Congrés. No coneixem els detalls d’aquesta transacció entre Billeter i els Moragas i que es va portar a terme degut a que aquests no havien cobrat l’import de la manufactura del moble. |
|
|
|
L’any 1888, el rellotge fou exposat en el Pavelló de les Ciències de l’Exposició Universal de Barcelona, on li fou atorgada una medalla d’or. Finalitzada l’Exposició, la família Moragas diposità el rellotge a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, mentre seguia buscant-li un comprador, ara per la meitat del seu preu original. L’abril del 1896 va ser ofert a l’Ajuntament de Barcelona sense èxit i finalment, l’any 1926 va ser adquirit per la institució que el tenia en dipòsit, per la simbòlica quantitat de 3.000 pessetes. | |
| Degut a la seva extremada complicació mecànica, el rellotge va estar molts anys sense funcionar, malgrat que va ser objecte d’estudi per part de rellotgers i acadèmics. El Dr. Ramon Jardí va publicar l’any 1960 una memòria amb un estudi exhaustiu del seu mecanisme amb algunes dades històriques. | ||
|
|
L’any 1985 va ser restaurat completament per un equip de
professors i alumnes del Departament de Rellotgeria de
l’Institut Politècnic Mare de Déu de la Mercè sota la direcció
d’en Ramon Beseran i Claret, degà del departament, qui
seguidament se’n feu càrrec del seu laboriós manteniment fins la
seva mort. Actualment encara pot ser admirat, en perfecte estat
de marxa, en el vestíbul de la “Reial Acadèmia de Ciències”,
situada al número 115 de les Rambles barcelonines. |
|
| Qui conegui altres rellotges signats "Billeter", faci arribar el seu comentari a info@pecesdemuseu.com | ||
|
|
© 2004 pecesdemuseu.com |
|
