|
Mosaic de la cursa de circ. Estat actual.
Localització
De forma casual, l’any
1876 es va descobrir una esplèndida vil·la romana amb grans
habitacions pavimentades amb mosaics. Els paviments descoberts a la
masia, el mosaic del circ i el mosaic de Bel·lerofont, restaren
in
situ fins l’any 1937 en què van ser arrencats i dipositats en el
Museu Arqueològic de Girona, a Sant Pere de Galligants.
El
mosaic del judici de Paris, que havia estat localitzat en un
lloc apartat de la masia, va ser enviat, l’any 1941, al mateix
museu, on continua exposat.
Can Pau Birol, antigament anomenada
Gironella del Pla, era una masia senyorial del Pla de Girona situada
al sud-oest de la ciutat, enmig d’una extensa plana regada pel riu
Güell i la riera de Marrocs, molt a la vora de l’antic camí de
Vilablareix, Aiguaviva i Santa Coloma, i no gaire lluny del camí de
Barcelona. Actualment és la seu central del col·legi Bell-lloc i
forma part de l’àrea urbana de Girona (•).
En temps de l’Imperi
Romà, can Pau Birol era una vil·la suburbana, ja que es trobava
enllà de les muralles de la ciutat, a uns tres quilòmetres del nucli
de Gerunda.
El mosaic del circ i el de Bel·lerofont va ser
trobats formant un tapís únic en una cambra de grans dimensions
(17,40 m x 3,42 m). No s’ha arribat a una conclusió definitiva sobre
la utilització d’aquest gran espai; però, per la riquesa i bellesa
del mosaic, fa l’efecte que es tracta d’una sala de celebracions o
per rebre forasters importants.
La
vil·la era una masia ben comunicada, encarregada d’explotar l’entorn
amb conreus de tota mena o especialitats, la ramaderia i
l’aprofitament del bosc. Quan la vil·la es trobava prop de la
ciutat, era una vil·la suburbana. A més de subministrar els
productes de consum diari a la capital, les vil·les suburbanes
podien ser la residència de l’amo, bé de manera permanent bé durant
llargues temporades. La proximitat amb la ciutat permetia que el
propietari de la vil·la complís amb les tasques i responsabilitats
cíviques i gaudís dels beneficis de la vida urbana sense deixar el
plaer i les comoditats del camp.
Estat de
conservació
Segons Pau Verrié: “L’abandó in situ de la
troballa o el seu arrencament precipitat i els successius trasllats
a dipòsits que no van resultar definitius, van ocasionar la pèrdua
de fragments importants. [...] L’any 1937, en ser arrencat i
traslladat, per protegir-lo d’eventuals perills bèl·lics, al Museu
Arqueològic de Girona (Sant Pere de Galligants), havia perdut bona
part de la faixa vertical esquerra amb la sanefa de l’emmarcament,
la part extrema de l’spina amb el conjunt de la meta darrera de la
qual donaven la volta les quadrigues i gairebé tota la figura
superior d’un iubilator i la seva cavalleria. (Fotos estat original
Arxiu Mas)
El rapte manu militari del mosaic, després de la
guerra i el seu trasllat al Museu de Barcelona no van determinar
pèrdues de tanta consideració però sí el deteriorament d’algunes de
les zones on el camp figuratiu ja estava malmès: el centre esquerre
de l’spina, la zona inferior entre la primera i la segona quadriga,
la part superior dreta de la sanefa, a més dels marges externs de la
composició i de les juntes entre els grans fragments en què havia
calgut dividir el conjunt en arrencar-lo per poder-lo traslladar de
lloc; i se’n ressentí de nou en el desmuntatge del Museu de
Barcelona quan hagué de viatjar cap a Sevilla per figurar a
l’Expo’92 abans de tornar a la seva actual estada gironina. (pàg.
28)
Actualment és una de les peces clau del Museu d’Història de
la ciutat de Girona.
|
